Més enllà de les compressions: Noves estratègies en Suport Vital Avançat (SVA) segons l’ERC 2025

Introducció: L’excel·lència en el tractament de l’aturada

Si el Suport Vital Bàsic (SVB) és la base de la supervivència, el Suport Vital Avançat (SVA) és l’arquitectura que permet estabilitzar, tractar la causa i recuperar la qualitat de vida del pacient. Les Guies ERC 2025 no presenten un canvi radical de paradigma respecte al 2021, però sí que refinen aspectes crítics basats en noves evidències sobre via aèria, fàrmacs i tecnologia. A SUVIT, sabem que els professionals sanitaris busqueu precisió. Per això, hem desgranat el document de l’ERC per destacar què ha de canviar en la vostra pràctica clínica diària, tant dins com fora de l’hospital.  

  1. La Prevenció: El millor tractament és evitar l’aturada

L’ERC 2025 posa un èmfasi renovat en la prevenció de l’aturada intrahospitalària. El missatge és clar: els hospitals no poden dependre només de la “intuïció”. Calen sistemes objectius.

  • Escales d’alerta precoç (EWS): Es recomana l’ús sistemàtic d’escales (com la NEWS2) per detectar el deteriorament.
  • Equips de Resposta Ràpida: No n’hi ha prou amb detectar; cal actuar. Els hospitals han de disposar d’equips capaços d’intervenir abans que el cor s’aturi.
  • El nombre 2222: L’ERC insisteix a estandaritzar el número d’emergència interna a Europa al 2222 per evitar confusions, especialment amb la mobilitat del personal sanitari.

 

  1. Desfibril·lació: Estratègia i noves tecnologies

La desfibril·lació precoç continua sent la pedra angular per a la Fibril·lació Ventricular (FV) i la Taquicàrdia Ventricular sense pols (TVSP). Manual vs. Automatitzada Els professionals de SVA han de dominar el desfibril·lador manual. L’objectiu és minimitzar les pauses pre i post descàrrega a menys de 5 segons. Tanmateix, si el reanimador no té la destresa per reconèixer el ritme en menys de 5 segons, l’ús del mode DEA (automatitzat) és preferible per garantir la seguretat i l’eficàcia. Pegats abans que pales Les guies recomanen clarament l’ús de pegats adhesius per sobre de les pales manuals. Permeten treballar amb les “mans lliures”, milloren la seguretat del reanimador i faciliten la monitorització contínua. La posició estàndard és anterolateral, però en casos de FV refractària, es recomana canviar la posició dels pegats a anteroposterior per modificar el vector de la descàrrega. El debat de la Doble Seqüència S’ha parlat molt de la “Doble Desfibril·lació Seqüencial” (usar dos desfibril·ladors simultàniament). L’ERC 2025 no recomana el seu ús rutinari degut a la dificultat logística i l’evidència limitada, tot i que reconeix que s’està investigant com a teràpia de rescat.  

  1. Via Aèria: L’auge de la videolaringoscòpia

Aquest és potser un dels canvis més significatius en la gestió de l’equipament. L’ERC 2025 estableix que, si està disponible, la videolaringoscòpia és preferible a la laringoscòpia directa per a la intubació traqueal.

  • Taxa d’èxit: La intubació només l’hauria d’intentar personal amb una taxa d’èxit superior al 95% en dos intents.
  • Pausa mínima: La interrupció de les compressions per intubar ha de ser inferior a 5 segons.
  • Capnografia: L’ús de la capnografia d’ona (ETCO2) és obligatori per confirmar la posició del tub i monitoritzar la qualitat de la RCP.

Si no es disposa d’aquesta expertesa, el dispositiu supraglòtic (com la mascareta laríngia i-gel) continua sent l’alternativa d’elecció: ràpid, segur i permet ventilació contínua si el segellat és bo.  

  1. Fàrmacs: Quan i què administrar?

L’algoritme farmacològic es manté estable, però amb matisos importants per a la pràctica:

  • Adrenalina (1 mg IV/IO):
    • Ritmes no desfibril·lables (Assistòlia/AESP): Administrar tan aviat com sigui possible. El temps és teixit.
    • Ritmes desfibril·lables (FV/TVSP): Administrar després de la 3a descàrrega.
  • Antiarrítmics:
    • L’Amiodarona (300 mg després de la 3a descàrrega, 150 mg després de la 5a) segueix sent la referència.
    • La Lidocaïna es consolida com a alternativa vàlida si no hi ha amiodarona o segons protocols locals.

Important: No es recomana l’ús rutinari de bicarbonat, calci o magnesi, tret que hi hagi una causa específica (hiperpotassèmia, eclàmpsia, etc.).  

  1. Ecografia (POCUS) i Tecnologies Avançades

L’ecografia Point of Care (POCUS) és una eina poderosa per diagnosticar les 4H i 4T (taponament, pneumotòrax, hipovolèmia, embòlia…), però té un gran risc: allargar les pauses de compressió. L’ERC és taxativa: l’ecografia no pot endarrerir la RCP. Ha de fer-se per operadors experts i durant els breus períodes de comprovació de ritme. Finalment, la RCP Extracorpòria (eCPR o ECMO) guanya pes com a teràpia de rescat per a pacients seleccionats (joves, causes reversibles, RCP presenciada) quan les mesures convencionals fallen. Els sistemes d’emergències han de tenir protocols clars de derivació a centres amb capacitat d’eCPR.   Conclusió per a l’alumne de SUVIT El Suport Vital Avançat el 2025 és una combinació de tècnica manual excel·lent i tecnologia intel·ligent. La videolaringoscòpia i l’ús racional de l’ecografia entren amb força, però mai han de substituir unes compressions toràciques d’alta qualitat i una desfibril·lació precoç. A SUVIT, actualitzem els nostres escenaris de simulació clínica perquè entreneu amb aquests nous estàndards: des del canvi de vector en la desfibril·lació fins a l’ús de la capnografia com a guia hemodinàmica.


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *