MORT SOBTADA I AUTOPROTECCIÓ
A SUVIT tenim les respostes als teus dubtes sobre la mort sobtada:
Com funciona el cor?
El cor és una bomba hidràulica que funciona per un impuls elèctric rítmic. Aquest impuls es transmet a totes les fibres musculars del cor i fa que es contreguin de forma sincrònica i provoquin el batec cardíac, que expulsa la sang cap a tot el cos.
El pols, habitualment pres al coll, al canell o a l’engonal, representa el batec cardíac transmès cap a les artèries perifèriques.
Què és la mort sobtada?
La mort sobtada és la interrupció inesperada i potencialment reversible de la respiració i de la circulació sanguínia. El 80% de les morts sobtades són degudes a una aturada cardiorespiratòria.
Una problema respiratori inicial, com un ennuegament, un ofegament, una intoxicació o una crisi d’asma, entre d’altres, poden fer que el cor deixi de bategar en no arribar-li prou oxigen. De la mateixa manera, si el cor deixa de bategar de manera primària, per un infart de miocardi, una descàrrega elèctrica o un impacte al pit, entre d’altres, la respiració també cessa en no arribar oxigen al cervell.
En ambdós casos el resultat és el mateix: en no rebre oxigen, que és el nostre principal combustible, tots els òrgans deixen de funcionar. Per tant, si no es restableixen ràpidament la respiració i el batec del cor, el dany es converteix en irreversible i esdevé la mort biològica.
El cervell és l’òrgan més sensible a la manca d’oxigen. Una manca d’oxigen de més de 5 minuts comporta la seva lesió definitiva, per això actuar ràpid és vital.
És freqüent la mort sobtada?
A Espanya cada any es produeixen unes 48.000 morts sobtades. La majoria de manera inesperada, en persones que aparentment estan sanes. La principal causa d’aquestes morts sobtades és una arítmia que provoca una aturada cardíaca primària.
Aquestes xifres indiquen que a Espanya es produiria una mort sobtada cada 12 minuts aproximadament, i a Catalunya una mort sobtada gairebé cada hora.
On es produeixen les morts sobtades?
El 90% de les morts sobtades d’origen cardíac es produeixen fora dels hospitals, sobretot al propi domicili de l’afectat, amb l’única presència de la família o de ciutadans no relacionats amb el món sanitari.
Dins dels hospitals o centres sanitaris la mort sobtada sol anar precedida del deteriorament del malalt en els minuts o hores prèvies. Sovint els signes d’alerta no es reconeixen o són infravalorats. El reconeixement precoç evita aturades cardíaques i morts.
La mort sobtada té tractament?
La mort sobtada té tractament. De fet, moltes morts sobtades es poden evitar. Malauradament, ni la ciutadania ni tots els professionals sanitaris reben una formació adequada per evitar-la.
Què és la fibril·lació ventricular?
En el 75% de les aturades cardiorespiratòries el cor deixa de bategar perquè, en lloc de generar un impuls elèctric únic i regular, genera un ritme cardíac caòtic, irregular i incapaç de generar un batec efectiu. Aquesta situació es coneix com a fibril·lació ventricular. El resultat és que no es bomba sang cap al cos i la circulació de la sang s’atura.
En la majoria dels casos la fibril·lació ventricular es produeix a conseqüència d’un infart de miocardi. No obstant això, pot ser provocada per anomalies congènites del cor, una electrocució, un fort impacte al pit, l’ofegament, les intoxicacions o el consum d’algunes drogues, entre d’altres.
Com es tracta la fibril·lació ventricular?
La fibril·lació ventricular només té un tractament efectiu: la desfibril·lació elèctrica. Aquesta consisteix en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica controlada, en intensitat i durada, mitjançant l’ús d’un aparell anomenat desfibril·lador.
Amb la desfibril·lació elèctrica es pot aconseguir restablir el ritme cardíac i el batec normal.
Què és un desfibril·lador?
Un desfibril·lador és un aparell electrònic dissenyat per tractar la fibril·lació ventricular, així com altres alteracions del ritme del cor. Tenint en compte la complexitat tècnica, existeixen dos grans tipus de desfibril·ladors: el manual i l’automatitzat.
El desfibril·lador manual exigeix que qui l’utilitza sàpiga reconèixer el ritme que apareix a la pantalla, quan s’ha d’efectuar una descàrrega elèctrica, saber seleccionar l’energia necessària, carregar i aplicar la descàrrega. Aquest procés implica tenir coneixements mèdics i una formació important, així que només el pot utilitzar un professional sanitari qualificat.
El desfibril·lador extern automatitzat (DEA) pot ser plenament automatitzat o semiautomatitzat (mal anomenat DESA). Hi ha consens científic internacional en agrupar ambdós tipus sota la denominació genèrica de DEA. En tot cas, un DEA du a terme per si sol tot el complex procés que s’ha de fer amb un desfibril·lador manual. Així doncs, l’operador només ha de seguir les instruccions visuals i verbals que proporciona l’aparell.
L’única diferència entre un DEA semiautomatitzat és que amb aquest, l’operador ha de prémer el botó de descàrrega quan ho indiqui l’aparell, mentre que amb un DEA plenament automatitzat, el procés és totalment automàtic. No hi ha evidència científica que un sistema sigui millor que l’altre.
És important la desfibril·lació precoç?
La desfibril·lació té més possibilitats d’èxit com menor sigui el temps que es triga en aplicar-la. Si s’administra la descàrrega durant el primer minut de fibril·lació ventricular, la probabilitat de supervivència és del 90%.
Per cada minut que transcorre sense aplicar la descàrrega, la probabilitat de supervivència disminueix un 10-15%.
L’ús del DEA s’ha d’associar sempre a la pràctica de maniobres de Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP). El DEA diu que s’han de fer, però no diu com cal fer-les per a que siguin de gran qualitat. Per aquest motiu és important tenir formació en RCP, així com disposar ràpidament d’un DEA. La combinació de RCP i l’ús d’un DEA pot duplicar o triplicar la probabilitat de supervivència.