A SUVIT tenim les respostes als teus dubtes sobre la mort sobtada:
Com funciona el cor?
El cor és com una bomba hidràulica que funciona per un impuls elèctric generat rítmicament per si mateix. Aquest impuls elèctric regular es transmet a totes les fibres del cor i fa que aquestes es contreguin de forma sincrònica i provoquin el batec cardíac, amb la consegüent expulsió de sang cap a tot el cos.
El pols, habitualment pres al coll, al canell o a l’engonal, representa el batec cardíac transmès cap a les artèries perifèriques.
Què és la mort sobtada?
La mort sobtada és la interrupció inesperada i potencialment reversible de la respiració i de la circulació sanguínia. El 80% de les morts sobtades són degudes a una aturada cardiorespiratòria.
Una aturada cardiorespiratòria primària, com un ennuegament, un ofegat, un intoxicat o una crisi d’asma, entre d’altres, pot provocar que el cor deixi de bategar en no arribar-li oxigen per tal que pugui funcionar. De la mateixa manera, si el cor deixa de bategar, per un infart de miocardi, una descàrrega elèctrica o un impacte al pit, entre d’altres, la respiració també cessa en no arribar oxigen al cervell.
En ambdós casos el resultat és el mateix: en no rebre oxigen, que és el nostre principal combustible, tots els òrgans deixen de funcionar. Per tant, si no es restableix ràpidament la respiració i el funcionament del cor, el dany es converteix en irreversible i esdevé la mort biològica.
El cervell és l’òrgan més sensible a la manca d’oxigen. Una manca d’oxigen de més de 5 minuts comporta la seva lesió definitiva, per això actuar ràpid és vital.
És freqüent la mort sobtada?
A Espanya cada any es produeixen unes 30.000 morts sobtades. En gran part de les ocasions es dona de manera inesperada, en persones que, aparentment, estan sanes. La principal causa d’aquestes morts sobtades són les arrítmies, que provoquen una aturada cardiorespiratòria.
Si fem una aproximació estadística, aquestes xifres indiquen que a Espanya es produeix una mort sobtada cada 20 minuts i a Catalunya cada 2 hores i mitja.
On es produeixen les morts sobtades?
El 90% de les morts sobtades d’origen cardíac es produeixen fora dels hospitals, amb l’única presència o proximitat de la família de la víctima, o de ciutadans no relacionats amb el món sanitari. L’actuació d’aquestes persones durant els primers minuts de mort sobtada és essencial per tal de salvar la vida.
Dins dels hospitals o centre sanitaris la mort sobtada sol anar precedida del deteriorament del malalt en els minuts o hores prèvies. Sovint els signes d’alerta no es reconeixen o són infravalorats. El reconeixement precoç evita aturades cardíaques i morts.
La mort sobtada té tractament?
La mort sobtada té tractament. De fet, moltes de les morts sobtades es poden evitar. Malauradament, ni la ciutadania general ni tots els professionals sanitaris reben una formació adequada per evitar-la.
Què és la fibril·lació ventricular?
En el 75% de les aturades cardiorespiratòries el cor deixa de bategar perquè, en lloc de generar un únic i regular impuls elèctric, genera un ritme cardíac caòtic, irregular i incapaç d’estimular la contracció de les fibres del cor. Aquesta situació es coneix com a fibril·lació ventricular. El resultat és que no es bomba sang cap al cos, i per tant la circulació de la sang s’atura.
En la majoria dels casos la fibril·lació ventricular es produeix a conseqüència d’un infart de miocardi. No obstant això, pot ser provocada per anomalies congènites del cor, una electrocució, un fort impacte al pit, ofegament, intoxicacions o consum d’algunes drogues, entre d’altres.
Com es tracta la fibril·lació ventricular?
La fibril·lació ventricular només té un tractament efectiu: la desfibril·lació elèctrica. Aquesta consisteix en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica controlada, en intensitat i durada, mitjançant l’ús d’un aparell anomenat desfibril·lador.
Amb la desfibril·lació elèctrica es pot aconseguir restablir i resincronitzar el ritme cardíac normal.
Què és un desfibril·lador?
Un desfibril·lador és un aparell electrònic dissenyat per tractar la fibril·lació ventricular, així com altres alteracions del ritme del cor. Pot ser més o menys sofisticar segons l’ús que se li hagi de donar.
Tenint en compte la complexitat tècnica, existeixen dos grans tipus de desfibril·ladors: el manual i l’automatitzat o semiautomatitzat.
El desfibril·lador manual exigeix que qui l’utilitza sàpiga reconèixer el ritme que apareix a la pantalla quan s’ha d’efectuar una descàrrega elèctrica, també ha de saber seleccionar l’energia necessària, carregar i aplicar la descàrrega. Aquest procés implica tenir coneixements mèdics i una formació important, així que només el pot utilitzar un professional sanitari qualificat.
El desfibril·lador extern automatitzat (DEA) i semiautomatitzat (DESA) porta a terme sol tot el complex procés que s’ha de fer amb un desfibril·lador manual. Així doncs, l’operador només ha de seguir les instruccions visuals i verbals que proporciona l’aparell.
L’única diferència entre un DEA i un DESA és que amb el DESA l’operador ha de prémer el botó de descàrrega quan ho indiqui l’aparell, mentre que amb un DEA, el procés és totalment automàtic. Encara que la gran majoria dels desfibril·ladors que existeixen al mercat són semiautomatitzats, sol parlar-se de «DEA» genèricament, agrupant els dos tipus.
És important la desfibril·lació precoç?
La desfibril·lació té més possibilitats d’èxit com menor sigui el temps en aplicar-la. Si s’administra la descàrrega durant el primer minut de fibril·lació ventricular, la probabilitat de supervivència és del 90%.
Per cada minut que transcorre sense aplicar la descàrrega, la probabilitat de supervivència disminueix un 10-15%.
L’ús del DEA gairebé sempre s’ha d’associar a la pràctica de maniobres de RCP. Per aquest motiu és important tenir formació en RCP i DEA, així com disposar d’un DEA en llocs d’elevada afluència de públic.